A Alcoi
Lletres ben valentes per les nostres parets,
parets que ens recorden que erem terra de valents.
Gent que va néixer, créixer, viure,
gent que va morir sense poder dir que era lliure.
Alcoi, entre muntanyes i telers,
i és Alcoi, entre muntanyes i telers.
El nostre melic baixant per Sant Nicolau,
braç cap als balcons, cadires i mirons,
ens recorda que no estem a l’altura,
de qui va voler tombar la dictadura.
Alcoi, entre muntanyes i telers,
és Alcoi, entre muntanyes i telers.
Gent que va nàixer, créixer, viure,
gent que va morir sense poder dir que era lliure.
Ara ens recorden que eixes lletres també es canten,
si no som com ells, serem com un altre…
Alcoi, entre muntanyes i telers,
és Alcoi, entre muntanyes i telers.
És Alcoi, entre muntanyes i telers,
És Alcoi, entre muntanyes i telers.
Autor(es): Marcos Porras
