A Can Falgàs
Busca la terra promesa
la foguera encesa
amb flames de vida
i raig de saviesa
vestida de festa
on la tramuntana
es presenta galana
per ballar sardanes
quan surten les fades
que et volen besar.
Mentre l’Enric t’enamora
la Quima t’honora
amb una rialla
que t’obra la porta
d’un mon que et recorda
la olor de muntanya
tan seva i tan nostre
i el sol de la costa
on dormen les aigües
del Vell Empordà.
És el racó del paisatge
que et dona hostalatge
sense preguntar,
i et netegen les cabòries
explicant-te històries
fent-te somniar.
Quan això t’arriba,
ets a Can Falgàs.
Sota la neu que el corona
l’Enric acarona
la veu d’una Pàtria
nova i llibertària
i prenyada de joia.
De sobta et regala una matinada
per viure la glòria
que tant esperaves et fa més humà
Amb un posat de fermesa
la Quima et palesa
que els àngels la mimen
i és que si t’estima
l’ànima et referma
i veus la natura
més dolça i més pura
i el cel se t’acosta
no més de mirar-la
et fa veure-hi clar.
És una gran meravella
tenir una parella
d’amics tan cabals.
On hi fa cau l’alegria
doncs la melangia
hi té el pas barrat
que no donaria
per ser a can Falgàs.
