A lluny de lluny
Segut al passadís
de la sua maitinada
escoltava
La frescor en lo cinquanta-sis
de les flors amagades
que aixecava
inconscient ell no ha mai somiat
timidesa i por són amagades
I s'abija que
tot és circumdat
de bardisses de sol i de taules
Jugava a la placeta amiga
i la iglésia diventava una caseta
amb la veu de una rondalla antiga
que l'acompanya fins a la tardeta
a lluny a lluny de les cases arruïnades
de les bombes dieva lo pare
i a sota de l'aigua lo minyó tritxi tritxi
veu les fulles brujades
Autor(es): Antonello Colledanchise, Davide Casu
