Abans i després
A veces miro hacia el cielo
cuando estoy triste y duele verlo
Pienso que llegó el momento
de decirte adiós...
Dos almas que un día se juntaron,
que de la mano caminaron
De sus pasos se formaron
dos destinos separados
Se han roto ya los sentimientos (uuuh)
Las caricias y los besos
miran hacia otro lado
Y frente a frente nos rendimos
con los ojos empapados
en recuerdos del pasado
Y mirando hacia adelante veo un gran vacío
donde estaban nuestros sueños, donde ahora me faltas tú
Y mi corazón encharcado en esas lágrimas saladas
que abrirán nuevos caminos donde no estarás tú
M'asfixiava, m'ofegava entre la pluja dels meus ulls
Cada paraula m'encegava i no veia que eres tu
el motiu de tant de pes, de tanta pedra als meus turmells
Des de lluny ara ja ho veig: res millor que dir-te adeu
Vas ser tu l'estúpid cactus de qui este globus s’encabotà
Entre les punxes dels teus braços es va quedar atrapat
Abans de veure el que passava a poc a poc es desunflà
Quan quasi d’aire no em quedava, sense saber per què ni com,
“Desperta't de la letargia!” dins d'ell una veu cridà
i amb la força que quedava del parany es va escapar
Abans i després, abans i després
Com canvia el que sents
quan amb perspectiva mires
l'abans des del després
Abans i després, abans i després
Com canvia el que sents
quan amb perspectiva mires
l'abans des del després
Un canvi dur per dins et trenca, però allò que pica cura
Encara que primer et dolga i que et sagne la ferida,
dir adeu al que et mata a la llarga és el que et salva
Deixe enrere el que pensava i la merda que sentia
Després de tant de temps a fosques de no veure cap eixida
es va encendre la llum de prompte, va ser com de la nit al dia
Abans i després, abans i després
Com canvia el que sents
quan amb perspectiva mires
l'abans des del després
Abans i després, abans i després
Com canvia el que sents
quan amb perspectiva mires
l'abans des del després
