Això és tot
Tant que havia caminat encongit,
plegat pel mal de panxa,
sense rumb i menys sentit,
adolescent en cada passa.
I ara em sembla tan gratuït,
i no voldria repetir.
Però no canviaria res,
això és tot el que puc dir.
Tant que havíem pres i begut,
conduint cap a l’eufòria,
canviant les rutines a tota hora,
enganyant-nos del tot havent perdut.
Ni tan sols ho recordo divertit,
i no voldria repetir.
Però no canviaria res,
això és tot el que puc dir.
Canto traient el plany del malferit,
sento clavat l’esbarzer del camí.
Però si he pogut decidir,
jo no canviaria res,
això és tot el que puc dir.
Tanta por davant la noia,
aquella nit vaig ser el pitjor dels homes,
tant de ridícul camuflat dins del grup,
i a voltes valent fins l’absurd.
I em fa mal com un neguit,
i no voldria repetir.
Però no canviaria res,
això és tot el que puc dir.
Canto traient el plany del malferit,
sento clavat l’esbarzer del camí.
Però si he pogut decidir,
jo no canviaria res,
això és tot el que puc dir
No he sigut sempre sincer
ni tampoc sempre he mentit bé,
i no sé en quina d’elles l’he encertada,
en quina d’elles he pogut salvar o muntar un desastre.
I pensar-ho em fa patir,
i no voldria repetir.
Però no canviaria res,
això és tot el que puc dir.
Canto traient el plany del malferit,
sento clavat l’esbarzer del camí.
Però si he pogut decidir,
jo no canviaria res,
això és tot el que puc dir.
I és que et fon la nit que balla,
que et confon la nit caló.
I és que et fon la nit que balla,
que et confon de goig i enyor.
Autor(es): Joan Garriga
