Alaska
Dies clars, dies de gel,
endavant, no hi ha paranys.
Abraçats no tindrem fred,
en aquest lloc on morirem.
Esclata el cel, quan vindràs?
Som aquí, això ja ho saps.
No sé perquè no sempre et veig,
no voldrem mai ser el mateix.
Hivernarem traçant el temps,
el curs del riu, la seva veu.
Ja no serem el que érem,
no mirarem mai enrere.
Esperarem pacients l'hivern,
les tempestes buscarem.
Sobre la neu ja queda el rastre
de les nostres petjades.
Totes les cançons són ciutats,
totes les cançons que han cremat.
