Alçant pols
Des del fons de l’abisme cridem buscant
tots junts la nostra llar
Sense parar, sense avançar
Som el que som, seguim volant
en busca d’un lloc al món
des del racó dels oblidats
Amb veu cansada i ofegada.
Ment ferida i desgastada.
No veiem cap camí, no veiem adversitat
No tenim les coses clares.
No coneguem alternativa a parlar sense pensar.
I ara no volem tornar.
Som l’infern per als dimonis que amb malsons ens intenten enfonsar
Som tan sols qui fem camins de matinada abandonats
Perseguint un somni escrit
Amb la il·lusió de pols soterrada
Amb veu cansada i ofegada.
Ment ferida i desgastada.
No veiem cap camí, no veiem adversitat
No tenim les coses clares.
No coneguem alternativa a parlar sense pensar.
I ara no volem tornar.
No veiem cap camí, no veiem adversitat
No tenim les coses clares.
No coneguem alternativa a parlar sense pensar.
I ara no volem tornar.
I ara no volem tornar.
I ara no volem tornar.
Autor(es): Abisme
