Alls tendres
Qui és la pressa, Qui el desig de ploure?
Qui rega els versos, que fan tronar les ombres?
Potser algun savi ple de ciris i encensos
caçant paraules (amb un rasclet al fang)
que es desfan.
No calen mentides
cent cops les esberlaries
passen anys i passen dies.
El qui s'enlaira i el qui toca a terra,
qui escriu els versos que fan tronar les ombres?
Ni certs ni falsos són els dubtes que pesen;
potser la pluja ens els treu de les mans
i es desfan…
Només calen paraules per fer trontollar estels!
Només calen paraules per fer trontollar estels!
Només calen paraules per fer trontollar estels!
Qui vol la lluna I qui es mira els astres?
Qui rega els versos que fan florir els despertars?
Sonen trompetes i repics d'alls tendres;
que els dies tristos s'esborrin amb els anys
Es desfan…
