Als nostres amants
Les coses que no et diré mai
no em fan cap por, no em fan cap mal.
Tothom diu que vol ser estimat
però no tothom sap estimar.
Miro de lluny les teves flors
les del vestit que dus de nit,
i fumes molt i jo em faig petit.
I correm junts per la cala roja
i tu t’amagues rere una roca,
jo em sorprenc, no et trobo enlloc,
vens per darrere, em fas un petó.
I anem els dos en bicicleta,
l’aigua del mar és massa neta,
mirem de lluny els aparadors,
escoltem Les ratlles del banyador.
Que els dos volem ser estimats
sense saber que és estimar, sense saber que és estimar.
És la victòria de l’engany
de ser feliç però fent-se mal, de ser feliç però fent-se mal.
Les coses que no et diré mai
no em fan cap por, no em fan cap mal.
Seus rere un arbre per llegir,
jo aprofito per anar a dormir.
I el vent ens trenca en cent mil trossets
I l’impacte és tan brutal.
M’agrada el teu banyador
però més m’agrada si te’l trec jo.
I em rebusques entre els cabells
les pors que tinc, que mai diré,
me’n trobes una a l’orella dreta,
l’altra entre els rinxols, anava ben distreta.
Que els dos volem ser estimats
sense saber que és estimar, sense saber que és estimar.
És la victòria de l’engany
de ser feliç però fent-se mal, de ser feliç però fent-se mal.
Autor(es): Socunbohemio
