Amagar-m'hi a dins
Quants anys deuen haver passat ja?
Vaig escriure-la fa molt, i a més a més
Quants cops la dec haver cantat?
M’en faig creus, com pot ser, que m’en hagi oblidat?
Noooo, s’acaba el sol, he de cantar, falta molt poc…
Perquè em passa a mí, tremolo tot, i em vull morir!
De sobte em trobo a dalt de l’escenari
A mig concert, quedant-me en blanc, déu quin calvari…
Ja suo fred, siusplau que algú em porti un armari,
Per amagar-m’hi a dins, amagar-m’hi a dins, amagar-m’hi a dins,
I que no em vegin ni els veïns!
No sé si he dissimulat prou bé,
I algú s’en haurà adonat
Però estic segur que hagués sigut
Molt més senzill si hagués volgut cantar en anglès…
Que entre l’idioma i els cubates al final
El públic no entén casi res
I em torna a passar, i es que l’ska, en català
Té l’inconvenient de que no t’el pots inventar
I em torno a trobar dalt de l’escenari
Sense memòria, és quasi un tema sanitari
Potser masses anys practicant el sant hilari
M’han acabat deixant sense poder memoritzar cançons
I ara no tinc cap més remei
Que apuntar’m-ho tot en cartrons,
Ai quins collons!
