Andanes buides
La tristor et venç i la soledat
Envaeix el teu pesar
Has tornat d’allà on et vas trobar
Però ara és massa tard
Cicatrius que mai es tancaran
T’allunyen de la teua llar
La teua llar
Andanes buides
Que són els miralls
D’aquell passat llunyà
Muntanyes i mars
que enyoraràs
I que sempre ahí estaran
Vius encadenat sempre esperant
Un altre tren passar
Sents el temps cremar-te en soledat
I tornan-te a tropessar
A tropessar
Andanes buides
Que són els miralls
D’aquell passat llunyà
Muntanyes i mars
que enyoraràs
I que sempre
I que sempre ahí estaran
Ha arribat el moment de deixar-ho tot
Al cor li pesa bategar
Has pensat en deixar de respirar
Ara sembla tot perdut
Autor(es): Abisme
