Anirem a sopar
Ara em toca fer-ne quinze mil,
ho faig per guanyar-me el pa.
El cap ara se me’n va d’allà,
ja noto molèsties al braç.
Manipulació, repetició,
alienació, desesperació...
Em sento fora de lloc.
L’endemà tres quarts del mateix,
em cauen a sobre les parets
i els dies van passant,
sóc com un llumí remullat
i a fora surt el sol i jo aquí estic ben sol
i em vens al cap, després t’he trucat.
Vull sortir, estic saturat.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
Només en porto uns cinc mil,
la cap em diu que vaig massa tranquil
i tant sols vull marxar per no tornar,
penso en l’harakiri, això és un martiri!
El rellotge s’ha aturat.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar,
i anirem a sopar,
i anirem a sopar.
Autor(es): Pau Torrens, Trau
