Aquell soroll
Ombres, les llums de tarda i silenci,
com totes les altres nits,
què en podem fer del desig?
Cactus, espines i l’aigua amagada,
que et volen prendre els amics,
què en podrem fer de l’oblit?
Quan tot està molt més trist,
quan només queda i se’n va un sospir.
Vint-mil batecs de malviure,
podrem parar aquest soroll.
Crides, com si et fes falta la vida,
per tots els carrers de la nit
Què se n’haurà fet d’aquell crit?
Quan tot està molt més buit,
quan només queda i se’n va un sospir.
Vint-mil batecs de malviure,
podrem parar aquest soroll.
Vint-mil batecs de malviure,
podrem parar aquest soroll.
Vint-mil batecs de malviure,
podrem parar aquest soroll.
