Aquest tresor
Aquesta vida que no entenc
no deixa marge per ningú.
Podria haver estat diferent
però és la que t'ha tocat a tu.
I quan trepitgis l'horitzó,
quan arribi el teu moment,
acabaràs el camí sol,
però envoltat de tanta gent.
Ara que ja no et puc tocar,
ara que et veig per tot arreu,
recordo tot el que em vas dir,
m'ajuda a entendre el teu adéu.
Has pogut veure els cirerers
com han encès les seves flors.
Has fet el que has vingut a fer.
Ara ja és nostre aquest tresor.
