Arrel
No sé d'on véns,
potser d'aquest lloc
on me'n vaig quan somio.
D'allà on neix la inspiració,
potser, per cantar-te
aquesta cançó.
D'allà on els somnis
són tan grans,
que la Vida és
molt més maca,
molt més neta.
No sé d'on véns,
d'allà on me'n vaig, potser,
quan l'amor m'impregna tota.
D'allà on em trobo amb el silenci
després de donar mil voltes.
D'allà on neix i mor el Sol...
T'estimo ànima amiga
que has vingut a ensenyar-nos
la saviesa de les estrelles,
t'estimo ànima amiga
que has vingut a ensenyar-nos
a viure amb pau i harmonia.
I amb l'espasa de la Llum
anirem obrint camí,
ben valentes, ben despertes.
De la Llum cap a la Llum,
de l'Amor cap a l'Amor.
T'estimo ànima amiga
que has vingut a ensenyar-nos
la saviesa de les estrelles,
t'estimo ànima amiga
que has vingut a ensenyar-nos
a viure amb pau i harmonia.
I amb tu jugaré i et cantaré
les cançons mes boniques
que em dugui el vent.
I amb tu jugaré i et cantaré
les cançons més boniques
que em dugui el vent.
Autor(es): Laia dels vents
