Artista de la mala llet (en directe)
Amb el cap buit però amb serenor
Presoner del tot i del res i del món
Camina coix i duu a les mans
Una ampolla de vidre d’un licor estrany.
Pregunta l’hora a un vianant
Que s’aparta i remuga i el deixa esperant
Intueix que ja passen de les vuit,
El sol fa estona que és fora...
I a poc a poc fa via...
I en un hostal s’atura
No té cap bona idea
Vol fer una bogeria...!
I mira, mira.
I pregunta: “Qui sóc?”
Només vol una pista, pista,
Però sap que és un estorb.
Ulls oberts com taronges
Pànic i cridòria
L’ampolla de vidre
Ara és plena de mosques.
I pinta, pinta
Un quadre nou
De la mala llet és un artista
I la sang té per sou.
Subhasta l’obra feta
A un públic temorós d’una nova malifeta
Però ell somriu i els diu “tranquils, no cal pagar en metàl·lic...”
I pinta, pinta
Un quadre nou
De la mala llet és un artista
I la sang té per sou.
I pinta, pinta
Un quadre nou
Les seves víctimes ja no respiren
I ell vola de nou.
credits
