Avui el senyor Ernest perd la cara
Avui el senyor Ernest s´ha aixecat ben aviat
Ha esmorzat cafè amb torrades mentre escoltava la ràdio
S´ha posat els calçotets, els mitjons i els pantalons
La camisa i un jersei i ha entrat al seu lavabo
Ha obert la vella aixeta, ha ficat les mans a l´aigua
Ha inclinat un xic el cap i ha fet el de cada dia
Un cop ben empolainat s´ha mirat a veure el què
On abans hi havia un rostre, només hi quedava un oval
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
I això no és el pitjor de tot
De primer desesperat de segon sent una angoixa
De tercer ell vol plorar, però no hi ha ulls per fer la feina
Vol plorar i no pot plorar, vol cridar i no pot cridar
Les olors no pot fruir les pudors no pot patir
Poc a poc que recula i s´asseu a la tassa
Per pair aquest marró que el nou dia a ell li´n porta
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
I això no és el pitjor de tot
Amb el cap entre les mans mira el terra enrajolat
Veu un llapis al racó que algun cop va abandonar
Ell l´agafa lentament i s´aixeca lentament
I camina lentament cap a on es el seu mirall
I somriu com un infant amb la nova boca gran
Dibuixada amb esment com la que no era abans
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
I això no és el pitjor de tot
Amb bigoti resplendent pot sortir a passejar
Per els carrers que fa un instant no volia trepitjar
I el trobem al dia següent amb la goma d´esborrar
Pensant en la nova cara que demà es dibuixarà
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
Avui el senyor Ernest perd la cara i perd el nord
I això no és el pitjor de tot
