Batecs ferits
Passes de pressa la vida
fingint mil somriures,
sense mirar
cap a dins de tu.
Somnis prohibits
que emanen batecs ferits
de trens perduts
a l'horitzó.
Mires al teu voltant,
no trobes cap solució,
i rellisques, perds el control.
Et preguntes on és la llum
d'aquell vell desllunat
on abans hi havia sol
Oh, mai no és tard per continuar.
Oh, ets a temps de renunciar
al que et fa mal.
Guanyes batalles
amb actes suïcida
que t'omplen d'ira.
Tu pots mirar
més enllà de tu,
més enllà de tu.
Creues el límit
trencant les cadenes,
són les que et retenen
la llibertat,
la teua llibertat.
Oh, mai no és tard per continuar.
Oh, ets a temps de renunciar
al que et fa mal.
