Bolero del retorn
Tant de temps lluny de la terra
que m'ha vist néixer i florir
m'omple el cor d'amarga pena
que cap goig no pot suplir.
I és que aquesta nova vida
que he encetada mar enllà,
m'enamora, mes no em priva,
del desig de retornar.
L'enyorança és traïdora
i es presenta sens conhort,
creix furtiva en la penombra
fent-se seva ànima i cos.
I és que aquesta nova vida...
Mes reviu tota esperança
de reveure un món planer,
car l'enyor al fons amaga
dels records més bells que tenc.
I és que aquesta nova vida...
Autor(es): Miquel Maimó Vidal, Marina Viedma Font
