Bona amiga
No tinc bons amics, tinc a germans que es trenquen el pit,
tinc a germanes que estaran fins la fi, som 4 o 5 però valen per mil
Jo...jo sóc així, busca’m al diccionari no estic definit, cada cicatriu més dur i esculpit,
carretera i mantra i a seguir escrivint.
Estem fora de la vora del riu, remant endins, hem equipat la nostra barca per anar al confí, no tenim plans ni una ruta a seguir, hem escollit fugir del ritme que ens estava podrint ara florint, arrancant les males herbes i regant el jardí, renovant les energies i menjant-me el fruit de pell amarga, la polpa forma part de mi, l’escorça dura em resguarda de qualsevol perill. Sembla que avanci però mai arribo a tocar el menhir, potser m’encanto massa amb les pedretes del camí, he d’acceptar que pot passar quan ho he escollit, si el trencaclosques de l’autoestima esdevé en mil bossins. Barca de fusta amb les belles potes d’aquell balancí, la tarda s’allunya amb estelles mortes que veuen la fi, la marca és la lluna balenes blanques ens volen seguir, la gana i l’engruna creen memòria on ressona el brunzit.
No tinc bons amics, tinc a germans que es trenquen el pit,
tinc a germanes que estaran fins la fi, som 4 o 5 però valen per mil
Jo...jo sóc així, busca’m al diccionari no estic definit, cada cicatriu més dur i esculpit,
carretera i mantra i a seguir escrivint.
No tinc ni gana ni set, estic vivint de l’aire, només per tu calladet, telepatia sàvia, no cal parlar si mentens, la veu és secundària, ritme entre cor i ment, estem sobrevolant la gàbia. Ja no m’espero res, caminaré donant la cara, alliberant-me del pes, si m’elevo en cada passa, en cada decisió que pres, pres de si em fereix l’espasa, sóc un mamífer i un peix, amb un pelatge d’escates, no dono res per fet, entre les mans s’escapa, no és per res concret, si floreix com un arbre, a fora està plovent, però ressona un arpa, del miceli neix (el) bolet, l’energia es propaga, no em donis diners, donem temps i ganes, per crear i ser, amb l’art pintar mandales, per ser un mateix, pujant escala conscient, present, atent anar fent és el mantra.
No tinc bons amics, tinc a germans que es trenquen el pit,
tinc a germanes que estaran fins la fi, som 4 o 5 però valen per mil
Jo...jo sóc així, busca’m al diccionari no estic definit, cada cicatriu més dur i esculpit,
carretera i mantra i a seguir escrivint.
