Brúixola erràtica
Vaig tancar amb un cop de porta
Vaig rodolar cap a la ciutat
No vaig voler mirar enrere
i aquí segueixo esparracat
Totes les meves certeses són cendres
l’ànima em pesa, udola i demana consol
sóc una brúixola erràtica
però pots venir amb mi d’excursió
I a part de la lluna plena
ara mateix no envejo a ningú
ara tothom me la pela
se’n pot anar tothom a prendre pel cul
jo el primer
tu també
m’és igual
al final
m’és ben igual
La llum del sol em desperta
no sé qui dorm aquí al meu costat
menjar menjar d’astronauta
fa més lleugera la gravetat
Tinc voluntat de mantega si em toques
però si vols desfer-te de mi no ho pots fer ni amb sabó
soc una brúixola erràtica
però pots venir amb mi d’excursió
I a part de la lluna plena
ara mateix no envejo a ningú
ara tothom me la pela
se’n pot anar tothom a prendre pel cul
jo el primer
tu també
m’és igual
al final
ja no fa mal
