C.A.O.S.
Tot envoltat pel plastic
Quin fàstic
El càstig
Cada estona sembla més fàcil
El fi d’aquest fil
Pocs els que escapen d’ací
Estan tòtils, que cansins
Es posen alguns al eixir
Nosaltres en canvi tranquils
I ara que el nostre crit s’apague
Farem del caos un nou camí
Veus el perill
No pots fugir del seu destí
Sents el verí
Perds els sentits
I ara el cel es desploma als nostres peus
Intoxicats per les mentires que destilen l’aire
Sempre apretant les dents
No hi ha futur més enllà de les nostres veus
Ni cap discurs plorant a un déu que ens traga de les gàbies
Sempre apretant les dents
Des d’un principi
Ens entrenen
A fer el treball dur
També pretenen
Que tot estiga net
I deveres que s’esperen
Que damunt siga feliç
Que respire pel matí
Que puga somiar per les nits
Veus el perill
No pots canviar el teu destí
Sents el verí
Perds els sentits
Paraules buides que només porten recel
Ja no mires, no hi ha res
Son promeses de paper
Ens tenen farts
Si no canviem no hi ha demà
I ara el cel es desploma als nostres peus
Intoxicats per les mentires que destilen l’aire
Sempre apretant les dents
No hi ha futur més enllà de les nostres veus
Ni cap discurs plorant a un déu que ens traga de les gàbies
Sempre apretant les dents
Autor(es): Abisme/ Tinta, Abisme
