Cables i circuits
Caminava sola mirant el mòbil,
perduda i pensant el que havia patit.
Vaig acompanyar una amiga pesada
a una conferència de robòtica,
totalment fora de lloc i passant de tot.
Et vaig veure,
i el meu rostre i el teu, que era de metall,
es van il·luminar.
Cables i circuits, cables i circuits.
Semblava quasi humana, quasi humana.
Cables i circuits, cables i circuits.
Semblava quasi humana, quasi humana.
Si et fa sentir, és real, és real.
Ens dormíem mentre miràvem sèries
i menjàvem pizza els diumenges.
Ho compartíem tot i jo em preguntava
per què no t’havien creat abans.
I de sobte vas voler, conèixer altres robots,
expandir sensors.
I jo una vegada més, vaig sentir un déjà vu.
Cables i circuits, cables i circuits.
Semblava quasi humana, quasi humana.
Cables i circuits, cables i circuits.
Semblava quasi humana, quasi humana.
Si et fa sentir, és real,
si et fa sentir ,és real, és real , és real, és real.
Autor(es): Gemma Vanyó
