Cadaqués
La son, que fuig, i l'eixida.
El terrat i les cases, totes blanques i fosques;
l'espera, la llum i l'aurora.
El sol que surt, per fi, i les parets molt més blanques
i la muntanya rogenca i els vidres i el mar, tot brilla.
I després crits, motors i sorolls.
I després, silenci.
I després, el poble prop meu, les parets blanques i les pedres
i els carrers costaruts i les dones i els pescadors
la tria del peix i les xarxes.
I els bars i cafès tancats; tot tancat i buit.
La gent que treballa, ningú més,
i tot tancat i buit, i brut de la nit,
i l'aire fresc del matí, i la llum clara i neta, crua,
i tot tancat i buit.
I la gent que treballa transportant caixes i fustes
preparant el mercat —renecs i crits—
i el mercat que es prepara: llegums, peix i carn
i dones molt grasses, assegudes davant els seus cistells de vim
i la fruita i el peix. L'espera.
A poc a poc, la gent; que mira, que compra i crida,
i un artesà fa nanses
els seus dits, el fil, les canyes, els joncs —la feina.
I la gent que passa, va al treball.
I els arbres, ombra i pedres, i totes les barques en terra.
I el matí ja roda i el sol ja és al cel;
gavinot que vola, que vola i es perd.
Autor(es): Pau Riba
