Calaixos buits
ja no em surten les parules,
no recordo com parlar
ja no entenc la teva mirada
ja no se per on començar
els teus ulls ho explicaven
res d’això no era real,
les mentides s’acumulaven
dins d’un calaix mig desmuntat
les ulleres damunt la taula
un escrit mig començat
no recordo per què escrivia
ni tan sols si era capaç
d’enllaçar quatre paraules
que per tú siguin importants.
no tinc ploma de poeta
simplement et vull parlar
simplement et vull parlar…
simplement et vull parlar…
simplement et vull parlar…
simplement et vull parlar…
simplement et vull parlar…
simplement et vull parlar…
