Cançó de les bruixes
Les bruixes salvatges xarrupen beuratges,
són iaies que es graten les natges.
Les bruixes piruixes la faixa s’afluixen
i ensenyen amb rauxa la cuixa.
Les bruixes són lletges i es mengen els fetges
dels nens que no volen anar al metge.
Les bruixes potingues es punxen xeringues
als braços plens de pelleringues.
I quan tenen gana omplen la caldera
i el fum fa ferum a la seva foguera.
Però els nens passen pena, la gana se’ls berena
i veure’ls tan prims desalena.
Són pals amb orelles, són pell i canelles,
se’ls poden contar les costelles.
Les bruixes fan falla: nodriu la canalla!
De tan flacs esmussen la dalla.
Les bruixes en vaga, reclamen més paga
i un bosc amb espins i argelaga.
Surten de les coves, alcen la granera
i el fum fa ferum a la seva foguera.
Les fades, en canvi, que es lliguen un dandi
s’atipen i beuen bon brandi.
Les fades que enceten menjar i el malmeten
es pixen i es roten i es peten.
Les fades padrines que són tan divines
vesteixen amb robes molt fines.
Les fades mimades estan aclofades
al sol en piscines privades.
Les bruixes no es renten i amb fel manifesten
que aquesta disbauxa detesten.
Així que no es pengen, a voltes es vengen,
capturen un ric i se'l mengen.
Quan couen el llord dins la lloriguera
el fum fa ferum a la seva foguera
Les bruixes salvatges...
Autor(es): Marc García Arnau
