Cançó de s'estiu
I amb aquest ritme d’ska
me fa ganes criticar,
gemegar per gemegar
perquè és que no ho tenim bé mai.
Ara fa massa calor
però aferrats dormim millor.
Es bòtil buit des menjador
m’ha fet badalls
i records sense detalls
d’aquells diumenges:
passejar sense corretges,
dues tapes i vermuts
i unes cer....
i unes sardanes sense punts
sense tirades
tothom balla com li agrada.
Avui vespre tot són drames i baralles.
Falten moltes més rialles.
Si ets de Menorca, me ralles.
Si me vols retxar, me parles.
Que ningú me llevarà
es nostro català insular.
Perquè se tracta d’estimar
i destriar qui vol “timar”.
Som lo que som,
terra de mar!
Ve s’estiu, no hi falta gaire.
Ser a Menorca i notar s’aire
d’unes cales que no amainen
ni respiren.
S’aigo està com un brou,
a s’arena com sardines.
A vegades cal dir prou.
Ve s’estiu, no hi falta gaire.
Ser a Menorca i notar s’aire
d’unes cales que no amainen
ni respiren.
Tothom ben arribat;
som terra d’acollida.
Ningú vol ser explotat.
Ja tenc call de ses avarques,
també en tenc a sa mà dreta.
Sa guiterra mai me cansa
i tenc set de pomadeta.
No faré com es cabildos,
no faré comptes enrere,
lo que mola es s’espera
a n’es desitjos;
me va dir una que en sabia.
I citaré una poesia:
t’estim tant que te vull lliure,
no ets propietat de ningú.
I si mal te fa qualcú,
mai perdis es teu somriure.
I amb orgull reivindicar:
Som lo que som,
terra de mar!
Ve s’estiu, no hi falta gaire.
Ser a Menorca i notar s’aire
d’unes cales que no amainen
ni respiren.
S’aigo està com un brou,
a s’arena com sardines.
A vegades cal dir prou.
Ve s’estiu, no hi falta gaire.
Ser a Menorca i notar s’aire
d’unes cales que no amainen
ni respiren.
Tothom ben arribat;
som terra d’acollida.
Ningú vol ser explotat.
