La Fúmiga

Cap. 1: Fanàtics de la serendipitat


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Puge al tren de Rodalia.
Ja fa hores que és de nit.
Estem separats i em mira.
Ha canviat el meu destí.
Pensaves que no ho faria,
que jo em quedaria allí.
Preguntant-me de per vida
si tu eres...
Pot ser no era per a sempre
però sí fins al matí.
Eren rises i diumenge
i no anàvem a dormir.
Saber que açò acabaria
ens va permetre gaudir
com si fóra l'últim dia
d'una història sense fi.
Fanàtics de la serendipitat!
Before sunrise per Gandia
com dos guiris a l'estiu.
Parlaves de la Marina,
jo d'Alzira i del seu riu.
Arrapant-li al temps les hores
mentre feia el seu camí.
L'alba sobre el nostre rostre
ens dirà que fins ací.
Lliures de tota la història
que ens havia acompanyat
vam deixar córrer l'eufòria
d'una nit per recordar.
Serendipitat austera
d'un descobriment casual
No buscàrem la manera
de tornar-nos a trobar.
Before sunrise per Gandia
com dos guiris a l'estiu.
Parlaves de la Marina,
jo d'Alzira i del seu riu.
Arrapant-li al temps les hores
mentre feia el seu camí.
L'alba sobre el nostre rostre
ens dirà que fins ací.
Serendipitat austera
d'un descobriment casual
No buscàrem la manera
de tornar-nos a trobar.


Autor(es): Arturo Martínez Marzo, José Beteta Martínez, Lorenzo Giner Puchol