Carnaval
Tots aquell que pensa que la vida és desigual
hauria de saber que no és així,
que la vida és una ruleta, i cal jugar-hi.
Tot aquell que es pensa que està sol o molt malalt,
o que tot el dia està patint,
ha de demanar que l’ajudin, que hi som nosaltres.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i val més agafar-s’ho amb gràcia.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i les penes, cal espantar-les.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i val més agafar-s’ho amb gràcia.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i les penes, cal espantar-les.
Tot aquell que pensa que la vida sempre és cruel
hauria de saber que no és així,
que els moments més dolents s’arreglen amb alegria.
Tot aquell que pensa que això mai ha de canviar
hauria de saber que no és així;
al mal temps, sempre bona cara, que tot canvia.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i val més agafar-s’ho amb gràcia.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i les penes, cal espantar-les.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i val més agafar-s’ho amb gràcia.
Ai, no cal plorar,
que la vida és un carnaval
i les penes, cal espantar-les.
Trobaràs
amb qui compartir.
No cal plorar
per continuar.
Trobaràs
el millor camí.
Cal ser feliços.
Trobaràs
que la vida és un carnaval.
No cal plorar;
deixa els problemes a part.
Trobaràs
el que busques.
Cal viure més feliços.
Trobaràs
que aquells que pensen:
no cal plorar,
que la vida és cruel.
Trobaràs
que no estem mai sols.
Cal viure més feliços;
tots estem amb tu.
Per aquells que pateixen tant, va!
Per aquells que mos necessiten, va!
Per aquells que no viuen bé, va!
Per aquells que sempre mos ajuden, va!
Per aquells que no volen perdre, va!
Per aquells que cada dia lluiten, va!
Per aquells que mai se rendeixen, va!
Per aquells que mos donen suport, va!
Autor(es): Víctor Daniel Roberto
