Cendres
Volen cendres, són vestigis de llibertat.
Tot tremola, però el meu crit no es pot silenciar.
Si caiguessin pedres del cel per veritats,
plorarien en veure que no hi ha hospitals.
Mai deixem de lluitar,
hem de tirar endavant.
Volen cendres, entre el silenci dels que no hi són.
Ens arrenquen de la terra i de les passions.
Màscares de bondat,
per cada mort en va.
Si et diguessin que res ha existit, pensa en els que han mort.
La protesta l’han penjat de l’arbre, ells són la involució.
Volen cendres, s’enduran gran part del passat.
Aniquilen la cultura amb hostilitat.
Ja no queda humanitat,
el camp ha estat llaurat.
Com seria veure’ls caure si la terra bull amb sang?
Qui és que cus el sac perquè hi entri tant gris clar?
Volen cendres, cada cop costa respirar.
Les memòries, punyalades per no oblidar.
Mai deixem de lluitar,
hem de tirar endavant.
Cauran pel seu pes...
Penjats sota el sol...
Fills d’ignorants morts.
