Cert
Diuen que la terra és rodona
que ningú ha trobat el final,
el precipici on caure, l’espai.
Diuen que el mar és tan endins
que ningú ha trobat el final,
que som fets d’aigua i de terra, de fang.
Però la lluna no surt mai ni es pon
ni ho fa el sol encara que ho sembli.
Són al cel voleiant contemplant-nos,
bells estels fent que l’amor ens prengui.
Potser mai t’has cregut el que et deien,
que sí, que no, que vés a saber.
Tan sols creus en allò que coneixes del cert.
Potser mai has pensat que podies.
Més val veure mig ple sempre el got
que una sola paraula és la certa,
que una sola paraula és la certa, l’amor.
Autor(es): David Morlà
