Clavellet
Tu pensaves, clavellet,
que sense tu no viuria.
Has de saber que estaria
dos mil anys sense veure’t.
Si passes pel meu carrer
no passis tan atracada,
o si no jo te diré:
“Fet enfora, malcriada.”
Encara que em divertesqui
en el cor tenc la tristor.
Que és de mal tenir amor
i que un altre la posseesqui.
Me veniu a demanar
a quina hora es pon sa Lluna;
a ca vostra n’hi ha una
que mai s’arriba a apagar.
Bon amor, tu a mi m’has pres
com la fruita primerenca,
que amb una gelada es trenca,
s’esbranca i no hi queda res.
Autor(es): Nico Espinosa
