Com el llamp
I si la boira es fa gran
i se’ns escampa pel cos,
pren el què quedi del nostre fracàs
i fes-ne un incendi que cremi pertot.
No ens faran falta laments,
només la pell i algun os
i un ciri encès a la verge dels vents
perquè s’emporti fantasmes i plors.
Sents com udolen els llops
d’aquesta nit tendra i suau,
i les obagues ens criden de nou
com un misteri d’alzines i pau.
Em penjaré del teu coll
fins que s’acabi l’hivern,
i entre les runes de la catedral
sabrem pintar-nos les cares de verd.
I així tornar com el llamp,
entre la fosca ballant i ballant.
Autor(es): Edgar Riu
