Com els primers
Has dut a la boca un fruit prohibit sense ser una serp.
I nu per l'Edèn res no t’ha fet mal fins a ser expulsat.
Has aixecat castells de sorra a un desert incert
i un diluvi ha fet aigües el teu món; i tu sense nau.
Has fet caure amb gran punteria un gegant immens
i has vist tenyir-se, de roig, un mar amb sang d'innocents.
Has fet milions d'hores d'esclau a jardins que mai,
mai no seran teus. Tot poderós, has estat amb el front.
Èxodes per tants carrers estrets, plagues de polls
i terres promeses que, caminant, has deixat.
I quan has vist l'home de la creu
tu tampoc no li has fet gaire cas al seu déu.
I no li has dit: Ets tu el seu fill.
I encara no has escrit el teu testament
perquè encara els senyals del cel et cremen la pell.
Autor(es): Daniel Sàez
