Compte
A la nit bella li volguí comptar
los diamants que lluen en sa roba.
—Abans compta mes flors —digué l’abril.
L’aire digué: —Primer compta mes volves.—
La platja me digué: —Compta mos grans.—
I la mar afegí: —Compta mes gotes.—Jo
de comptar parí:
no hi havia més xifres en ma nombra.
Autor(es): Jacint Verdaguer, Pelat i Pelut
