
Condemnats a resistir
molta gent, poques persones
dia que passa dia que es perd en la memòria
surto a guanyar, tinc la pilota
i un altre any abonat a la derrota
però me'n recordo d'aquella nit
que em bull ben dins del pit com si fos ahir
això no acaba aquí
viu profund en mi
massa tard ja per cedir
això no acaba aquí
viu profund en mi
condemnats a resistir
(dins meu)
soroll de finestres trencades
batega el cor, fon la gebre de matinada
si no és pels meus que em donen corda
ja fa molt temps que hagués llençat la tovallola
però me'n recordo d'aquell matí
que ens va semblar tant clar que tot tenia sentit
això no acaba aquí
viu profund en mi
massa tard ja per cedir
això no acaba aquí
viu profund en mi
condemnats a resistir
Mai no podrà morir
mentre seguim aquí
trobem-li algun sentit a haver arribat fins aquí
per tu, per mi
pel gust de resistir
això no acaba aquí
viu profund en mi
massa tard ja per cedir
això no acaba aquí
viu profund en mi
condemnats a resistir