Conquerir el temps
Temps, empresonats pel temps,
Sempre limitats pel temps...
Temps, ben plens de projectes,
de victòries i derrotes,
de passions i creacions.
Temps, farcits d’amors i desamors,
d’hores enceses i tendres,
i també d’hores de silenci i buidor
I degoten les hores, inaugurem estius,
truquem a les portes de l’hivern,
creuem avingudes de tardor,
ens banyem en aigües de primavera,
mentre el Temps vestit de drapaire
omple el sac d’hores viscudes.
I si el temps morís? i si vaig perdre tan el temps?
i si ja no hi soc a temps...
Ningú pot conquerir del temps.
Quan miro l’àlbum de fotos,
sembla que tot fos més intens,
quan érem just a l’arrel del temps.
Temps d’avui que ja ha marxat,
recintes de temps que no he viscut,
l’aranya del rellotge m’atrapa el viure,
Veus la teva imatge d’ara,
capes de temps canviant-te la cara,
per sort la mirada sempre mira clara.
I degoten les hores, inaugurem estius,
truquem a les portes de l’hivern,
creuem avingudes de tardor,
ens banyem en aigües de primavera,
mentre el Temps vestit de drapaire
omple el sac d’hores viscudes.
I si el temps morís? i si vaig perdre tan el temps?
i si ja no hi soc a temps...
Ningú pot conquerir del temps.
