Conte de Nova York
Era nit de Nadal entre borratxos.
Un vell home em digué: “D’avui no passe”.
Ell començà a cantar una vella cançó,
llavors em vaig dormir i vaig somiar amb tu.
Avui estic de sort, no és gens habitual.
Tinc un pressentiment: este any és teu i meu.
Així que bon nadal! Amor, t’estime!
Tot anirà millor, està a les nostres mans.
-Ells tenien grans cotxes, nadaven en or,
però el vent et travessa, no hi ha lloc per als vells.
Quan vàrem trobar-nos una nit de nadal
em vares prometre la lluna i el sol.
-M’agradaves...
-La petaves, la reina del món!
Quan els músics paraven la gent volia més.
Els ebris ballaven, els borratxos cantaven
i tu i jo ens besàrem fins eixir el sol.
Els músics i els amics cantaven fins a rebentar.
Les campanes van sonar tota la nit.
-Ets un dropo, ets un cutre!
-I tu una ionqui de merda
tirada en el llit i mig morta de fred.
-Ets un gilipolles, un capullo integral!
Bon nadal? I una merda! Que s’acabe ja.
Els músics i els amics cantaven fins a rebentar.
Les campanes van sonar tota la nit.
-Hauria sigut algú.
-I jo també, no et fot!
Et vares emportar tots els meus somnis.
-Els vaig guardar amb mi, els teus i els meus plegats.
No puc fer-ho tot sol, el meu somni ets tu.
Els músics i els amics cantaven fins a rebentar.
Les campanes van sonar tota la nit.
