Contemplar Roma
Podríem alçar-nos i en un no-res
contemplar Roma tornar-se ruïna.
Saber-nos folls, mig adormits,
sentir que al cor hi arrela un món
que hem vist de nit, entre la pols i la gebrada,
entre la veu i l'electrònica,
entre la carn i el quedar amb gana.
Podríem perdre'ns, enllà dels crits,
respirar fum, ser uns pidolaires,
i si la flama vol expandir-se, deixa que ho faci,
que no hi ha mal, només un boig, una presó,
i mig una llàgrima.
Que et sé carícia, i mil llepades per perseguir-nos
pels carrerons d'aquesta ciutat morta.
I si em dius caos et responc, amor,
escup la cendra, la puta Europa,
fem-nos ferides, torna la ràbia,
que avui la Rambla sembla més trista,
potser més buida, no em facis cas,
però ho sento així, seria bonic:
poder immolar-nos.
