Corb
Quan no quedi res a dir
i les branques siguin nues
no tendrem por de sentir
el batec del no res.
T’he estimat fins a l'excés
i enmig d’ones veles blanques,
em sé cada pleg,
cada bri del teu cos.
Érem tu i jo la ferida i la sang.
Érem tu i jo un crui a l’atzar.
Érem, amor, d’idèntica carn.
Autor(es): Miquel Vicensastre
