Cos que brotava
Ara que ja m'ha costat
ara que és més natural,
ara que ja he avançat,
ara que la vida és plena.
Ara que no soc sin mi,
ara que he tornat al fil,
ara que m'aprope a tu,
ara que no soc qui espera.
Ara que ja no tinc vint anys,
ara que la mar m'acull i aplega
ella està amagada esperant
que un dia la cride, encara espera.
Hi ha una porta oberta,
està per descobrir,
tapa la finestra
i estava obstinada en eixir.
D'un salt a cames plegades,
d'un bot cap a una ciutat
que està plegada de vida
que està bullint i sonant.
Cau una gota i cala i és
el que faltava
per donar llum a la força d'un
cos que brotava.
Plena d'esperança fins que dol i és més real,
pesa la balança, cap a on s'inclinarà?
No és més que una idea que enverina fins el cor,
no és la cara bona, no és la que estimes i vols.
I al tornar, tanquem eixa eixida,
al menys ens queda escoltar,
el so d'un lloc que no es calla,
d'un mon que apropa el final.
Cau una gota i cala i és
el que faltava
per donar llum a la força d'un
cos que brollava.
Cau una gota i cala i és
el que faltava
per donar llum a la força d'un
cos que brollava.
Cau una gota i cala i és
el que faltava
per donar llum a la força d'un
cos que brollava.
