Coses que cansen
Cansat de bobaes, cançons yatusabe
la merda de sempre, del nou iPhone Apple
un dia em proclames, a l’altre difames
avui me la mames, demà m’apunyales
de tots els teus drames m’importa quan cagues
a mi no m’enganyes, no em coles les trampes
invicte quan tire, si vinc intimide,
líder de líders, que venç per etapes
pregunta d’examen, anota-ho al marge
la guapa de classe i el profe de mates,
m’esgota pensar-te,
pensar que vam ser i no ser, me té al marge
la fòbia al contracte: o folles, o marxes
estar sempre a soles, el porno en la tablet
al llit dels teus pares, tenim sexe wireless
cansat de pantalles, les apps ens separen
el gordo del caster, simpàtic i màster,
les xarxes se plenen de crios en brackets
de gats instagramers, de vídeos en banners,
de sèries tan males, molt llargues, que pagues
que són interminables
qui queda en els parques? si no és pa’ fumar-se
comence a cansar-me del teu fum quan parles
millor que te calles si no saps les taules
no vullgues passar-te, deixa que m’aparte
tu si vols fes marxa, jo per mi no parle
me cansa escoltar i me cansa esperar-te
els gossos que lladren, els plastes que embauquen
els ex que insitixen, pues llig-me les ganes
les fotos no enganyen: les teues són falses,
si no és en un filtro no penges històries
mira els teus missatges, encara me moles
podríem fer comptes, tinc les teues coses
i no vull llançar-les
què notes ací? em notes a mi,
som notes afins, música per dins,
què sents en el pit? sonen violins,
el cos està humit, estigues tranquil
do re mi fa sol, la si,
uau: cal·ligrafia fina
en saliva per la pell llisa
tinc un nom encès en carn viva
mira: una nimfa niña rica
de quan Malibús en piña
aquella nit que no s’oblida,
en diagonal per l’engonal
ballar un vals, sentir la carn,
anar fent fam, llepar el plat
volar molt alt, ser dos pardals
menjar-nos com molles de pa
hi ha gent que comença a parlar
açò s’ho podran inventar
de tot me comence a cansar
però me dóna prou igual
el cap sempre lúcid, ressonen campanes
serà per les canes que moc en les blanques
idees felices, les tinc totes sanes,
neurones Ferrari, el Shumacher de antes
idees molt cares, les tinc totes clares
arranque la rima, ruidos de Harley
agafe distàncies, mesura’m les passes
se’n ixen dels mapes, dels límits m’escape
chupito de Jagger, convida la Màster,
demà curre prompte, no mires el compte
si ja me sé el conte, tu pa’ que me’l contes
vull sentir-te prop, tornar a vore’t
col·legues fent pactes, que tarden al vàter,
Peaky fuckin’ Blinders
quin és el meu target?
Friki fuckin’ progres?
no sé si és un rap, un poema llarg,
una altra rallà, vull descans mental
me cansa aguantar-me, a mi a sol al cap
podríem demà tornar a quedar
en diagonal per l’engonal
ballar un vals, sentir la carn,
anar fent fam, llepar el plat
menjar-nos com molles pa
fer malabarismes, un sisme, dis-me,
síl·labes fent bots, saliva a la ingle
a quina hora arribes? ja no me despiste
si tornes tu, me borre el Tinder
llig-me, te vaig contestar
un nen s’ha posat a plorar
sentir que s’arrima el final
açò me comença a cansar
Autor(es): Arnau Barberà, Hèctor Mas/ Omar Ballester (Étoimoi)
