Crema la nit
Crema la nit dins dels teus ulls,
sents la flama de la terra dels teus esculls.
De matinada fas veure que no em veus,
sóc aquí a casa, a la vora dels teus peus.
Estem a Falles, la nit està sempre encesa,
em trobaràs entre colors rojos i negres.
Crema la plaça a la vora dels teus peus,
casa es gran encara, no preparis els adéus.
Que aquest matí, no és més valent que ahir,
vam veure com el sol sortia de nit,
vaig estimar-te unes hores i em sap greu
farragós viatge, el dels holes i els adéus.
Barri del Carme amagant-nos de la gent,
un somriure, una mirada confident.
Se'n va el sol, li enviem cançons al vent,
entre pólvora, la pluja, i l'espectacle de la gent...
L'espectacle de la gent.
Que aquest matí, no és més valent que ahir,
vam veure com el sol sortia de nit,
vaig estimar-te unes hores i em sap greu
farragós viatge, el dels holes i els adéus.
Que aquest matí, no és més valent que ahir,
vam veure com el sol sortia de nit,
vaig estimar-te unes hores i em sap greu
farragós viatge, el dels holes i els adéus.
Que aquest matí, no és més valent que ahir,
vam veure com el sol sortia de nit,
vaig estimar-te unes hores i em sap greu
farragós viatge, el dels holes i els adéus.
farragós viatge, el dels holes i els adéus.
València et dic hola i adéu.
Autor(es): Alfred García
