De palla trenada
Aquest poema és un
sol de palla trenada
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.
El pou ha temps que és sec,
la gent beu d'altres aigües.
De tant en tant, algú
hi treu el cap i marxa.
Al més pregon del pou
hi nien set aranyes.
Teixeixen, pacients,
sols de palla trenada.
Si bufa un xic de vent
els sols pugen enlaire.
Quan surten pel brocal
la tarda és molt més clara.
Aquest poema és un
sol de palla trenada.
Autor(es): Miquel Martí i Pol, Abraham Rivas
