Delta
Tornàvem cap a casa
sense fer gaire enrenou,
el silenci fa presència
i la llum es desfeia.
Una carretera estreta
que ens duia al pròxim racó,
si era aquest el que buscàvem
o havíem de tornar enrere.
Ens vam dir que aquí ens quedàvem
una bona temporada
tu i jo, amb la nit sencera,
sense noms, sense maletes.
Apagar els motors
d'una maquinària trasbalsada;
caminàvem i ens desfèiem,
caminàvem i ens desfèiem...
Trontollaven les petjades,
tremolaven les ombres.
Però, quan el camí es feia dur,
ens crèiem els més segurs.
Primer anava l'empenta,
darrere estava la tendresa.
Caminàvem i ens desfèiem,
caminàvem i ens desfèiem...
I tornar junts al Delta
i les platges desertes,
caminar ben descalç
fins a arribar a tocar el far.
Agafar una bicicleta,
l'aigua inunda la terra,
creuar els arrossars
a tota velocitat.
Tornàvem cap a casa
sense fer gaire enrenou,
el silenci fa presència
i la llum es desfeia.
Primer anava l'empenta,
darrere estava la tendresa.
Caminàvem i ens desfèiem,
caminàvem i ens desfèiem...
I tornar junts al Delta
i les platges desertes,
caminar ben descalç
fins a arribar a tocar el far.
Agafar una bicicleta,
l'aigua inunda la terra,
creuar els arrossars
a tota velocitat.
I sentir el vent a la cara
fins a la pròxima cala,
anar a buscar un bar
abans que ja es faci tard.
Trobar el lloc perfecte
per quan el sol es fongui amb la mar
i la llum adequada,
fer una foto memorable.
Baixar amb una ala delta,
sentir-se lluny de la terra,
perdre'ns en la gravetat
i sentir-se part de la immensitat.
