Demà
Llencem la xarxa, guardem la canya i l’ham.
No hi haurà pesca al riu en molt de temps.
Ningú ha volgut saber qui ha posat el verí.
Hem d’anar pensant en demà.
La gent treballa per viure dignament.
Uns s’enriqueixen sense cap mirament,
l’aigua s’embruta, com si res anés amb ells.
I ara ens toca pensar en demà.
Quan construïen, vivíem altres temps,
tot per la ciència, tot en nom del progrés.
Ningú sabia d’aquell perill immens.
Que ara ens preocupa pel demà.
La tecnologia ha avançat per bons motius,
podem aprofitar els aspectes positius
però no podem viure sense boscos i rius:
que són l’estalvi per demà.
Com és que alguns experts sabien la veritat?
Qui amaga informació en un món de llibertat?
Qui ha fet lleis a favor d’un crim tan anunciat?
Qui els jutjarà si hi ha un demà?
Tot llarg viatge té un pas per començar.
Costarà molt de temps, serà dur treballar.
Un barco compartim, per poder navegar.
Per guanyar tots junts el demà.
He vist un cranc net de mercuri i detergent.
És un miracle, és un supervivent!
Potser s’enganxa, potser a la xarxa o l’ham
i així sabrem que hi ha un demà.
Va per aquell canari que tant ens va servir,
va pel llobarro que ha hagut de viure aquí
va per la terra que és per a tu per a mi.
Va pels que hem de guanyar el demà.
Per la glòria del riu, per tota la ribera,
per l’any vinent, per la pròxima primavera
per tots els que hi doneu una vida sencera.
Pels qui ho doneu tot pel demà.
Ja podeu preparar de nou la canya i l’ham.
S’apropen canvis, començarà un nou temps.
Tenim un barco nou, compartim un destí.
Així és com guanyarem demà.
Així és com salvarem demà.
Autor(es): Pete Seeger
