Des de zero
Dai diamanti non nasce niente
Dal letame nascono i fior
È tutto vero, non è una bugia
Se non ti salva Dalla usa l’amor
Vita frenetica, vita che ammazza
Se non ti fermi mai perderai la testa
Mastica sincerità, triste dura realtà
Se non lo fai tu, nessuna lo farà
Traga la cúspide del sostre de ta casa
La penombra, la fam de la rata
La caiguda, la pena t’atrapa
les il·lusions d’una vida que mata.
Trista, fracassada i egoista
Perduda la fam la veu i la vista
Trajectòria, desafinada
Altra victòria que no apunte a la llista
De zero ha començat,
la màgia que has frustrat,
somriures sense ona, que la vida ens ha marcat.
De zero he començat,
finestres m’han tancat.
He après a viure sense presses en esta ciutat.
De la frustració, naixeran respostes,
canvia la visió, obrirem les portes.
Començar de zero, sense cap control.
Començar de zero, matant condicions.
Del pou a la mar i al riu pastar,
La vora de paper l’únic per a gastar.
Estar de peu, quan bufa de contra
la bola de neu, que atranca la porta.
La visió d’un demà sense presses
sense por a l’amor i a les penes.
Que mos la sua, que som les reines,
serem les putes, les zorres, les feres.
Jo ja no sé qui seré
Estava gelosa del cel
Desitjava arribar dalt
M’he caigut sobre l’asfalt.
Cataclismàtica societat,
cultura lírica del fracàs,
drama operístic per a resistir.
Obra de teatre, quadre diví.
De zero ha començat,
la màgia que has frustrat,
somriures sense ona, que la vida ens ha marcat.
De zero he començat,
finestres m’han tancat.
He après a viure sense presses en esta ciutat.
De la frustració, naixeran respostes,
canvia la visió, obrirem les portes.
Començar de zero, sense cap control.
Començar de zero, matant condicions .
