Destí
I ara que has marxat
m'adono que no som iguals.
Tu ets el cel i jo el mar
Igual de blaus i de distants.
I és que per molt que siguem semblants,
estem en pols oposats.
Inspirem a escriptors i navegants,
i en un fals horitzó s'ajunten les nostres mans.
Això és una història d'humans,
sense prínceps ni gegants,
amb promeses irreals,
i somnis molt llunyans.
I ara que has marxat
i la foscor m'ha captivat,
veig la llum al final,
que m'il·lumina i em guiarà.
Aquesta història no ha acabat
simplement s'ha aturat.
A l'espera d'un nou camí
que em porti a un bon destí.
Crec que l'he trobat
El destí final
La felicitat
ets tu.
