Destins
Uns han tingut la copa de la vida
Arran dels llavis i han begut a pler
Felicitat i somnis han sentit a dins la sang
Com un brunzit d’abelles
I màgiques paraules han parlat en altes nits
I conjurat aurores a no tornar
Feliços navegant cor insondable endins
I sense platges
Altres, però, la festa de la vida
Només l'han pressentida des de lluny
Com una olor feixuga de magnòlies
Obrint-se en un jardí
Però llur cap dorm fatigat
Sobre l'espatlla trista
I ploren sense llàgrimes els ulls
I el cor els bat amb dolorós anhel
Solitari i profund en la nit
En la nit fosca
Autor(es): Gabriel Ferrater, Jordi Calmet
