Diamant blau
La veu de l'ànima
crea dolços sons
que es desobreixen.
Amagats en coves
els cabells murmuren suau
és dolça l'estrella,
és néctar del mar.
De pètals que adoren
la Unió que els acull
del ventre que és aigua
reflex d'un cel blau.
Mirada que brolla,
dels ulls de l'instant,
màgica, viva,
fugaç i radiant.
